El neoliberalisme no és singular, encara que tots quants beuen de la seva font són culpables del rumb a l'absoluta ruïna que pren l’Estat espanyol, té components especialment nocius per als treballadors i els ciutadans. El binomi bipartidista treballa unitàriament per als banquers i la gent rica, però el Partit Popular és a més el partit del revengisme i de l'arrogància més reaccionària, l'herència del franquisme al que mai condemnarà perquè se sent part d'ella.
El passat 17 de juliol, coincidint amb l'aniversari de l'aixecament feixista, el flamant ministre de Justícia, el mateix que promulga una llei d'avortament que ens retorna a la inexistència d'un dret bàsic de la dona i suposa una volta de rosca més cap al nacional catolicisme, renovava el títol de Marquès de Queipo de Llano als hereus d'un dels generals més sanguinaris de Franco, fet que ha estat denunciat per diferents associacions democràtiques.
A Elx, des de l'arribada a l'Ajuntament de l'equip de la Sra. Alonso, s'han succeït actuacions que solament es podrien atribuir a l'extrema dreta, a un grup de ressentits franquistes obsessionats a restablir nomenclatures existents en la seva gloriosa dictadura, a eliminar qualsevol vestigi al·lusiu a persones o ens democràtics, però, sobretot, obsessionats en castellanitzar al més pur estil del Cardenal Belluga.
L'últim ha estat el de “Misterio de Elche”, insult al que és patrimoni de la humanitat, però en primer lloc, patrimoni d'aquest poble. Tampoc ha estat menys malintencionat el canvi en l'Avinguda del País Valencià per Comunitat Valenciana, la retolació en castellà d'aquests nous contenidors que va ser tan imprescindible incorporar segons no se sap qui ni perquè, i la utilització de nous logotips per l'Ajuntament i les seves diverses dependències, tots castellanitzats, tornats a la llengua de l'imperi cap a Déu.
Però hi ha un fet que al meu parer em sembla especialment deplorable, repugnant, que demostra tota la càrrega ideològica de l'equip municipal del PP, la seva intenció venjativa i intolerant, antidemocràtica. Ha estat el canvi en el nom del premi de narrativa Antoni Bru pel de “Café Marfil”. Mentre l'intel·lectual compromès, l'home bo militant del poble, envoltat d'infames i desert en l'última etapa del franquisme, lluitava en companyia de pocs per mantenir viva la cultura i la llengua del nostre poble, els “pandorgos” es donaven a la timba en aquell Marfil.
Cultura per fem. Però el poble té memoria i Antoni Bru està present en ella.
Estan aquí, han tornat, o potser ressuscitat. A setembre tornem al col·legi amb la “fiambrera” i és ben possible que ens tornin a posar la cartilla de racionament. Però, a més, si parlem valencià, ens insultaran per parlar una llengua de “paletos” i ens diran que “estamos ladrando”, ens exigiran que parlem en “cristiano”.
Però recordeu: Si estirem tots, segur que tomba.
Robert Quereda i Amorós
A Elx, des de l'arribada a l'Ajuntament de l'equip de la Sra. Alonso, s'han succeït actuacions que solament es podrien atribuir a l'extrema dreta, a un grup de ressentits franquistes obsessionats a restablir nomenclatures existents en la seva gloriosa dictadura, a eliminar qualsevol vestigi al·lusiu a persones o ens democràtics, però, sobretot, obsessionats en castellanitzar al més pur estil del Cardenal Belluga.
L'últim ha estat el de “Misterio de Elche”, insult al que és patrimoni de la humanitat, però en primer lloc, patrimoni d'aquest poble. Tampoc ha estat menys malintencionat el canvi en l'Avinguda del País Valencià per Comunitat Valenciana, la retolació en castellà d'aquests nous contenidors que va ser tan imprescindible incorporar segons no se sap qui ni perquè, i la utilització de nous logotips per l'Ajuntament i les seves diverses dependències, tots castellanitzats, tornats a la llengua de l'imperi cap a Déu.
Però hi ha un fet que al meu parer em sembla especialment deplorable, repugnant, que demostra tota la càrrega ideològica de l'equip municipal del PP, la seva intenció venjativa i intolerant, antidemocràtica. Ha estat el canvi en el nom del premi de narrativa Antoni Bru pel de “Café Marfil”. Mentre l'intel·lectual compromès, l'home bo militant del poble, envoltat d'infames i desert en l'última etapa del franquisme, lluitava en companyia de pocs per mantenir viva la cultura i la llengua del nostre poble, els “pandorgos” es donaven a la timba en aquell Marfil.
Cultura per fem. Però el poble té memoria i Antoni Bru està present en ella.
Estan aquí, han tornat, o potser ressuscitat. A setembre tornem al col·legi amb la “fiambrera” i és ben possible que ens tornin a posar la cartilla de racionament. Però, a més, si parlem valencià, ens insultaran per parlar una llengua de “paletos” i ens diran que “estamos ladrando”, ens exigiran que parlem en “cristiano”.
Però recordeu: Si estirem tots, segur que tomba.
Robert Quereda i Amorós
Coordinador Local de Esquerra Unida - Elx
No deixen de dir que ella estalvien diners al poble i han tirat a la paperera milers de fulls de tràmits municipals, bilingües no Ho oblidem, només perquè al logo posava Elx. Això dels contenidors ha sigut un desgavell. Milers de contenidors en bon ús canviats. Que sustituisquen els trencats, val, però tots, inclós alguns de nous. En tota la democràcia el poble d'Elx mai ha tingut conflicte lingüístic i ara ho provoquen ells. A vore sí tots els partits d'esquerra prenent nota i quan governen es deixen de febleses i cessions, com ara a Xàtiva ha passat. Gràcies a vosaltres per defensar la nostra identitat.
ResponderEliminar